El violí d'Auchwitz

LES VOLTES QUE DÓNA LA VIDA

ÀNGELS ANGLADA, MARIA: El violí d'Auschwitz, Barcelona, La butxaca

Els violins més perfectes que han existit mai son els Stradivarius, con tot el mon sap. Serà capaç el nostre protagonista, un luthier a un camp de concentració nazi, de fer-ne una rèplica exacta amb les mides i el so d'aquestos violins? Per aconseguir-ho té totes les ferramentes necessàries, però treballa a contrarellotge, ja que no disposa de tot el temps que li agradaria per a fer-ho. Qué ocorrerà de no acabar-lo a temps o que els agrade? Qué passarà després d'un temps? En mans de qui acabarà el violí?

Maria Àngels Angelada(Vic, 1930 – Gerona, 1999) fou una escriptora catalana molt important, llicenciada en Filologia Clàssica por la Universitat de Barcelona. Va traduir textos de diverses llengües. Va escriure diversos gèneres com poesia, narrativa, crítica literària i assaig literari. De les seues obres, destaquen: Les Closes, novel·la que va guanyar el premi Josep Pla 1978, Sandàlies d'Esduma, que va rebre el premi Lletre d'or en 1985, Columnes d'hores, que recull tota la seua poesia fins l'any 1990, i sobre tot, aquesta novel·la i Quadern D'Aram.

La novel·la està distribuïda en huit capítols, acompanyats de documents reals, oficials, on es conta la vida interna als camps de concentració des del punt de vista dels Nazis. Es fan una sèrie d'alteracions de l'ordre lógic del fets, ja que al segon capítol es fa un flash back que dura fins al seté. La veu narrativa és en tercera persona, homniscient, i és diferent en funció del capítol. Al primer, el narrador és Clement. Del segón al seté capítol, la història està contada des del punt de vista de Daniel, i a l'últim capítol, és el músic amic de'n Daniel qui conta els fets.

En Daniel, un luthier de prestigi, i el personatge principal, és a un camps de concentració, i per a sobreviure diu que és fuster, una feina que li permet eliminar la seua possible “eliminació”, per dir-ho d'alguna forma. El comandant del camp de concentració va descobrir el seu verdader ofici, i el va sometre a una prova, que consistia a construir-li un violí com els Stradivarius, amb un so i unes mesures perfectes. En Daniel es posa en marxa, i aconseguix fabricar el violí, que el seu amic va tocar davant el comandant, que va quedar molt satisfet, i va deixar lliures Daniel i el músic. Uns anys després, el músic que va tocar el violí, i que es va casar amb Ingrid, coneix Regina, la filla del seu amic, i li conta tots el sucesos que van ocòrrer, com la mort d’en Daniel, però tots tres són feliços pel seu reencontre.

En conclusió, el món es molt gran, però, al mateix temps molt petit, ja que els personatges queden units mitjançant un element tan petit com un violí, i per una cosa tan greu com un camp de concentració. La trama de la història es bona, i els elements com els flash back fan de la novel·la un llibre molt interessant.

Jaime Marín Ortega, 4t ESO-E, IES Francisco Figueras Pacheco